Marc Vilajosana (@MarcVilajosana)

La revolució digital ha canviat el món en molts aspectes. En els darrers vint anys la vida quotidiana ha canviat moltíssim degut a l’aparició d’ordinadors, internet, smartphones i xarxes socials. Un dels camps on més canvis s’han notat és, sens dubte, la comunicació. Ara ens comuniquem de maneres molt diferents a com ho fèiem abans. L’aparició de serveis de missatgeria instantània com WhatsApp, Telegram o Line ha canviat la manera com ens comuniquem de forma privada; però el que realment ha patit una revolució és la manera com ens comuniquem de forma pública.

L’aparició de les xarxes socials ha comportat la creació d’un espai on absolutament tothom que tingui accés a internet pot escriure i compartir opinions i continguts que tenen un públic potencial de milions de persones. Abans de les xarxes socials, els mitjans de comunicació formaven un oligopoli de la informació, però també tenien una gran part del poder d’influir en la societat. Els articles d’opinió i les tendències ideològiques dels mitjans tenien més poder, ja que no existien alternatives que competissin amb ells. Però l’aparició de xarxes com Twitter o Facebook i la creació de nombrosos mitjans digitals ha trencat aquest oligopoli mediàtic que tenien els mitjans tradicionals.

Arribats a aquest punt, vull introduir la teoria de l’espiral del silenci, d’Elisabeth Noelle-Neumann. La teoria parteix del supòsit que els éssers humans tenim por a l’aïllament. Partint d’aquesta tesi, és lògic pensar que si en una societat una opinió és majoritària, els individus que tinguin una opinió contrària o diferent no la manifestaran, ja que temen que expressant-la puguin quedar senyalats o aïllats, de manera que romandran en silenci. Això crea un bucle, ja que si l’oposició a la idea majoritària no exerceix pressió, aquesta darrera tindrà més força per imposar-se als indecisos i, inclús, a la gent que pensava contràriament.

Espiral_del_Silencio
Font: Viquipèdia

Sobre la teoria, l’espiral del silenci sembla un procés aparentment lògic. Però, com dèiem al principi, l’explosió digital ha canviat moltes coses, i crec que aquesta teoria també es troba afectada. El fet que, actualment, qualsevol persona pot expressar la seva opinió de forma aparentment anònima (almenys sí que ho és de cara a la gran majoria de públic que rebrà aquestes opinions) allibera de la por de sentir-se aïllats als individus, atès que si no es coneix la seva identitat, no pot quedar aïllat. Per tant, si tota aquesta gent que, en una societat pre-digital, hagués romàs en silenci, ara publica les seves opinions a la xarxa (ja sigui de manera anònima o no), aquesta opinió començarà a cobrar força.

En definitiva, el nou panorama digital ha desmuntat la teoria de l’espiral del silenci, almenys dins el món cibernètic, per dues raons: per dotar d’un espai als individus per dir la seva i per garantir l’anonimat dels usuaris de cara al públic.

Això no vol dir que la teoria estigui totalment invalidada: molt probablement, la gent que a la xarxa, sota la protecció d’identitat que li és garantida, expressa el que realment pensa, quan es trobi en la vida real en grups on la seva opinió és minoritària seguirà mantenint el silenci. Tot i això, el que sí que és cert és que les xarxes socials poden dotar d’un espai mediàtic a les opinions minoritàries i que, d’aquesta manera, aquestes comencin a guanyar adeptes i s’equiparin a les que fins llavors eren les opinions majoritàries.

Anuncios