Marc Vilajosana (@MarcVilajosana)

Durant els darrers dies, hi ha hagut bastant escàndol a les xarxes socials arran de la decisió del RCD Espanyol de no inscriure’s al Pacte Nacional pel Referèndum, com sí va fer el FC Barcelona. Avui, la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes ha fet públic un comunicat en el què s’afirma que la Plataforma i l’Espanyol han “refermat la seva relació” després del canvi de propietaris del club. De la mateixa manera, el president de la Plataforma, Xavi Vinyals, va voler convèncer als dirigents del club blanc-i-blau per emetre un posicionament sobre el Pacte Nacional pel Referèndum. Ramon Robert ha estat contundent amb la resposta: “El RCD Espanyol no emet mai posicionaments sobre àmbits que considera d’estricta naturalesa política i que, per tant, seguirà col·laborant amb totes les institucions i organismes que tractin i potenciïn l’àmbit de l’esport”.

El debat de fons és el de sempre: ha de pronunciar-se l’Espanyol en qüestions polítiques? La cúpula directiva del club ha optat, durant els darrers anys, per la no politització, tal i com comentava Ramon Robert anteriorment. Dins de l’afició de l’Espanyol hi ha moltes tendències polítiques diferents, i el posicionament del club a favor o en contra de temes polítics comportaria el despreci del conjunt d’afeccionats corresponent. Però darrere d’aquest debat, hi ha una altra pregunta que considero important tenir en compte. Què és polititzar el club? Quins són els límits?

Aquest tema el relaciono directament amb les banderes, ja que són la simbologia més coneguda. Portar una bandera espanyola amb l’escut del club és fer política? I fer-ho amb una bandera catalana? Crec que tots estarem d’acord que les banderes independentistes sí que comporten una càrrega directament política, com és la independència de Catalunya, però sovint llegeixo crítiques per identificar l’Espanyol amb una de les dues banderes mencionades anteriorment. És per això que m’agradaria incorporar el concepte de nacionalització del club: voler identificar el club amb una nacionalitat; en el cas que ens ocupa, la catalana o l’espanyola. Això és fer política?

banderes
Al RCDE Stadium es poden veure banderes amb múltiples missatges polítics. Font: PericosOnline

Arribats a aquest punt, m’agradaria puntualitzar que considero el nacionalisme i el patriotisme sinònims, i els empro indistintament. Crec que el nacionalisme no és ímplicitament polític, sinó que es refereix a un sentiment individual de pertinença a un col·lectiu. Malgrat això, negar que el nacionalisme té relacions amb la política és molt perillós: és indubtable que, al llarg de la història, el nacionalisme ha estat utilitzat com una eina per convèncer a la gent sobre idees i actuacions polítiques, plantejament que segueix sent completament actual: només cal veure fenòmens com Trump i Le Pen o, sense anar-nos-en més lluny, com el nacionalisme és un argument de pes en el Procés Independentista, tan per als favorables com per als contraris.

M’agradaria que l’Espanyol fos capaç de fugir també de la nacionalització del club, però és una cosa bastant difícil. En els darrers anys s’ha volgut reclamar la catalanitat del club, amb accions com el canvi de nom al català, el nou himne o, més darrerament, la inclusió de la senyera a l’equipació. Òbviament, totes aquestes decisions no han estat exemptes de polèmica. Malgrat tot, sembla que s’ha arribat a un statu quo en aquest àmbit. Crec que això s’hauria de mantenir així, sense fer més accions que acabin comportant més discussions extra-esportives.

Tornant al referèndum, alguns han afirmat que no signar el Pacte és sinònim de ser contrari a la celebració del referèndum. El periodista Toni Romero, a l’article El Barça es mulla, i la resta de clubs?, publicat avui a l’Esportiu, no dubta en afirmar que “en el punt on estem, la indefinició [sobre el Pacte Nacional pel Referèndum] només es pot entendre com un suport als que no volen que votem”. Crec que aquest és un plantejament erroni. Suport als contraris al referèndum seria fer un comunicat oficial rebutjant la celebració del referèndum o donant suport als que fan campanya perquè no es celebri; en definitiva, posicionar-se en contra. Però l’Espanyol no ha fet això.

Crec que el posicionament del club és el correcte: no posicionar-se en temes polítics perquè no són competències d’un club de futbol (ja ho deia l’antic himne: “el deporte es tu único objetivo”) i per evitar una fractura en l’afició. El no pronunciament del club sobre el Pacte no implica un rebuig a la celebració d’un referèndum. L’abstenció és una decisió, comporta no posicionar-se ni a favor ni en contra d’un fet. Malgrat que sóc favorable al referèndum i he firmat el Pacte Nacional pel Referèndum, considero que l’abstenció de l’Espanyol, com a club de futbol que engloba una afició molt plural, és la decisió correcta.

Un amic culé em deia que la inscripció del Barça al Pacte Nacional és el que significava el “més que un club”. Ho trobo un posicionament respectable; malgrat això, seguiré defensant que l’Espanyol no es posicioni. És a dir, “només un club, amb això ja en tenim prou!”.

Anuncios